Abans
de continuar amb el meu relat, torne a fer un incís, aquest cop
tècnic, per a explicar el que és i com funciona un
trasplantament.
Tota la informació ha estat literalment extreta de la pàgina que té la Fundació ALCER, que lluita contra les malalties renals en l'àmbit del territori i a qui agraïsc la feina que fa.
És una web molt completa on podeu trobar tota la informació relativa a la malaltia renal, tipus de tractaments i dietes, places de diàlisi per si, estant en algun dels programes voleu marxar de vacances i un munt d'informació que l'any 1995 no teníem a l'abast.
Aquest és l'enllaç:
Tota la informació ha estat literalment extreta de la pàgina que té la Fundació ALCER, que lluita contra les malalties renals en l'àmbit del territori i a qui agraïsc la feina que fa.
És una web molt completa on podeu trobar tota la informació relativa a la malaltia renal, tipus de tractaments i dietes, places de diàlisi per si, estant en algun dels programes voleu marxar de vacances i un munt d'informació que l'any 1995 no teníem a l'abast.
Aquest és l'enllaç:
En primer lloc faré un breu apunt: Es diu trasplantament, no transplantament.
És un error freqüent, de fet, la paraula “transplantar” no existeix en el diccionari.
I què és un trasplantament?
En un trasplantament es substitueix un òrgan o teixit malalt per un altre que funcione adequadament. Hui en dia constitueix una tècnica molt desenvolupada que aconsegueix resultats fabulosos per als receptors. Això no obstant, necessita obligatòriament l'existència de donants. Sense la solidaritat dels donants no hi ha trasplantaments
Espanya és el país amb major tassa de donacions de tot el món, Les donacions es realitzen de manera altruista i tot el procés està cobert pel sistema nacional de salut. Aquestes bases de funcionament ens proporcionen el privilegi de tindre major possibilitat d'obtenir un trasplantament en cas necessari. El model espanyol de funcionament dels trasplantaments és considerat un model a seguir i, de fet s'està implantant en gran part del món.
Però ser un model de solidaritat no pot servir-nos per a girar l'esquena a la realitat. Cada dia hi ha més persones que necessiten ser trasplantades per a continuar vivint. Aproximadament el 10% dels receptors moren mentre esperen rebre un òrgan.
La donació i el trasplantament es troben regulats per la Llei de Trasplantaments que garanteix entre altres, dos aspectes fonamentals:
1- Altruisme de la donació. Ningú pot donar ni rebre un trasplantament amb altres intencions que no siguen la solidaritat altruista
2- Equitat en l'Accés al trasplantament. Tots tenim el mateix dret i les mateixes possibilitats de rebre un trasplantament, independentment del nostre lloc de residència o qualsevol altra conjuntura personal. Això és així perquè existeix una xarxa nacional de coordinació i trasplantaments sotmesa a rigorosos controls per a verificar la igualtat de tots els ciutadans.
Qui té accés a un trasplantament?
Persones malaltes que sofreixen un mal irreversible en els seus òrgans (fetge, cor, pulmó, intestí, pàncrees i ronyó) i no poden guarir-se amb cap altre tipus de tractament.
El trasplantament és l'única solució per a evitar-ne la mort o per portar una millor qualitat de vida. Cada pacient inclòs en la llista d'espera és valorat de manera individual per l'equip de trasplantaments del seu hospital de referència. Ells millor que ningú podran respondre als seus dubtes sobre els possibles tractaments.
Llistes d'espera i criteris d'assignació d'òrgans
Els criteris d'assignació dels òrgans (també anomenats criteris de distribució) es troben a la web d'ALCER...
Amb la finalitat de garantir els principis d'igualtat i equitat els criteris s'estableixen tenint en compte dos aspectes fonamentals: Aspectes territorials i aspectes clínics. Els criteris territorials permeten que els òrgans generats en una determinada zona puguen trasplantar-se en la mateixa zona per a disminuir al màxim el temps d'isquèmia (que és el tems màxim que pot transcórrer entre l'obtenció de l'òrgan i el seu implant en el receptor).
En els criteris clínics es contemplen la compatibilitat donant/receptor i la gravetat del pacient. Existeix un criteri clínic que està per damunt dels criteris territorials, “la urgència 0”. Un pacient en “urgència 0” té prioritat absoluta en tot el territori nacional. Si no hi ha “urgència 0” els òrgans s'assignen respectant els criteris territorials.
L'equip de trasplantament decideix, dins la seua llista d'espera, quin pacient és el més indicat per a rebre l'òrgan seguint els criteris clínics: compatibilitat del grup sanguini, característiques antropomètriques, gravetat del pacient, i fins a 27 factors diferents...
Amb aquest post us pose l'enllaç per si esteu interessats en fer-vos donants d'òrgans.
Fes-te donant http://alcer.org/federacionalcer/hazte-donante/
Contràriament al que es pensa, quan trasplanten un ronyó no lleven els del receptor (a menys que tinguen alguna complicació que faça perillar la salut). El lloc on et posen l'empelt també és insospitat per la majoria de la gent: A fi de tenir un accés fàcil i directe a la bufeta urinària, un ronyó trasplantat es situarà en l'abdòmen, tal i com mostra el dibuix adjunt:
imatge extreta d'internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols pots compartir el contingut del bloc, clicar al +1 o deixar un comentari. Moltes gràcies per llegir-me!